Abstracts
Abstract
The history and reception of translations of modern and contemporary Chinese literature in Spain form the basis of the discussion in this article. Eighty-four translations of modern and contemporary Chinese literature were published in Spain – either in Spanish or in Catalan – between 1949 and 2010. Using this under-researched corpus as a starting-point, this article explores two interrelated premises: the marginalisation of modern and contemporary Chinese literature in Spain and the mediation of its Spanish reception by Anglophone and Francophone literary systems. To do so, the study investigates the history of translations, pays attention to the evolution of types of translation (direct and indirect), and uses concrete examples from paratexts (back covers and prefaces) and translation reviews. After a discussion of the predominance of indirect translations, three recurring motifs inferred from an analysis of the paratexts and reviews are presented: (a) a preference for documentary value, (b) an insistence on difference and (c) an emphasis on politics and trauma (censorship, dissidence and the Cultural Revolution). In addition, I demonstrate the connections between these recurring motifs in the Spanish reception of Chinese literature in relation to European orientalism and area studies. Ultimately, the recent history of translations of modern and contemporary Chinese literature in Spain helps us to reflect on the complexity and hierarchical nature of literary exchanges on a global scale.
Keywords:
- translation history,
- indirect translation,
- literary reception,
- modern and contemporary Chinese literature in Spanish,
- paratext
Résumé
Cet article s’articule autour de l’histoire et de la réception des traductions de littérature chinoise moderne et contemporaine en Espagne. Quatre-vingt-quatre traductions de littérature chinoise moderne et contemporaine ont été publiées en Espagne, en espagnol et en catalan, entre 1949 et 2010. En partant de ce corpus peu étudié, deux arguments reliés entre eux sont avancés dans cet article : la marginalisation de la littérature chinoise moderne et contemporaine en Espagne et la médiation des systèmes littéraires anglophone et francophone dans la réception espagnole de cette littérature. Pour tester ces arguments, l’étude retrace l’histoire des traductions, se concentre sur l’évolution du type de traduction (directe et indirecte) et fournit des exemples de paratextes (quatrièmes de couverture et préfaces) et critiques de traductions. Après une analyse de la prédominance de traductions indirectes, trois thèmes récurrents déduits de l’analyse des paratextes et critiques sont présentés : (a) la préférence pour la valeur documentaire, (b) l’insistance sur la différence et (c) l’accent sur le politique et le trauma (la censure, la dissidence et la révolution culturelle). En outre, les liens entre ces thèmes récurrents dans la réception espagnole de la littérature chinoise et l’orientalisme européen et les area studies sont démontrés. Finalement, l’histoire récente des traductions de la littérature chinoise moderne et contemporaine en Espagne nous aide à réfléchir sur la complexité et la nature hiérarchique des échanges littéraires à échelle mondiale.
Mots-clés :
- histoire de la traduction,
- traduction indirecte,
- réception littéraire,
- littérature chinoise moderne et contemporaine en espagnol,
- paratexte
Resumen
Este artículo trata de la historia y la recepción de las traducciones de literatura china moderna y contemporánea en España. Entre 1949 y 2010, se publicaron 84 traducciones de literatura china moderna y contemporánea en España, en castellano y en catalán. Partiendo de este corpus que ha sido poco estudiado, el artículo propone dos argumentos interrelacionados: la marginalización de la literatura china moderna y contemporánea en España y la mediación de los sistemas literarios anglófono y francófono en la recepción española de esta literatura. Para ello, el estudio se centra en la historia de las traducciones, presta atención a la evolución de los tipos de traducción (directa e indirecta) y ofrece ejemplos concretos de paratextos (cubiertas posteriores y prefacios) y críticas de traducciones. Después de demostrar la predominancia de las traducciones indirectas, presentamos tres reclamos recurrentes que deducimos del análisis de los paratextos y las críticas: (a) la preferencia por el valor documental, (b) la insistencia en la diferencia y (c) el enfásis en política y trauma (censura, disidencia y la Revolución cultural). Además, demostramos las conexiones entre estos reclamos recurrentes en la recepción española de la literatura china en relación con el orientalismo europeo y los estudios de area. Por último, la historia reciente de las traducciones de literatura china moderna y contemporánea en España nos ayuda a reflexionar sobre la complejidad y la naturaleza jerárquica de los intercambios literarios a escala global.
Palabras clave:
- historia de la traducción,
- traducción indirecta,
- recepción literaria,
- literatura china moderna y concetemporánea en español,
- paratexto
Appendices
Bibliography
- Ahmad, Aijaz (1992): Jameson’s Rhetoric of Otherness and the ‘National Allegory.’ In: Aijaz Ahmad. Theory: Classes, Nations, Literatures. London/New York: Verso, 92-122.
- Arbillaga, Idoia (2003): La literatura china traducida en España. San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante.
- Assis Rosa, Alexandra, Pięta, Hanna and Bueno Maia, Rita, eds. (2017): Indirect Translation: Theoretical, Methodological and Terminological Issues. Translation Studies. 10(2).
- Bergère, Marie-Claire (1995): Introduction: l’enseignement du chinois à l’École des Langues Orientales du XIXe au XXIe siècle. In: Marie-Claire Bergère and Angel Pino, eds. Un siècle d’enseignement du chinois à l’École des langues orientales 1840-1945. Paris: L’Asiathèque, 13-28.
- Braester, Yomi (2003): Witness Against History: Literature, Film and Public Discourse in Twentieth-century China. Stanford: Stanford University Press.
- Chen, Letty Lingchei (2008): Translating Memory, Transforming Identity: Chinese Expatriates and Memoirs of the Cultural Revolution. Tamkang Review. 38(2):25-40.
- Chow, Rey (1993): The Politics and Pedagogy of Asian Literatures in American Universities. In: Rey Chow. Writing Diaspora: Tactics of Intervention in Contemporary Cultural Studies. Bloomington: Indiana University Press, 120-143.
- Cronin, Michael (2009): Minority. In: Mona Baker and Gabriela Saldanha, eds. Routledge Encyclopedia of Translation Studies. London: Routledge, 169-172.
- Détrie, Muriel and Moura, Jean-Marc (2001): Introduction. Revue de littérature comparée. 297(1):5-11.
- Dirlik, Arif (2010): Asia Pacific Studies in an Age of Global Modernity. In: Terence Wesley-Smith and Jon Goss, eds. Remaking Area Studies: Teaching and Learning Across Asia and the Pacific. Honolulu: University of Hawaii Press, 5-23.
- Dolezelova-Velingerova, Milena (1977): The Origins of Modern Chinese Literature. In: Merle Goldman, ed. Modern Chinese Literature in the May Fourth Era. Cambridge: Harvard University Press, 17-35.
- Eco, Umberto (1980/1983): The Name of the Rose. (Translated by William Weaver) New York: Harcourt.
- Genette, Gérard (1987): Seuils. Paris: Seuil.
- Heilbron, Johan and Sapiro, Gisèle (2007): Outlines for a sociology of translation: current issues and future prospects. In: Michaela Wolf, ed. Constructing a Sociology of Translation. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Press, 93-107.
- Jaka Irizar, Aiora and Marin-Lacarta, Maialen (2014): Txinatar literatura euskaraz: zeharbidezko itzulpenetatik zuzenekoetara itzultzaile-bikoteen eskutik [Chinese Literature in Basque: towards Direct Translations through Teamwork]. Uztaro. 89:39-64.
- Jameson, Frederic (1986): Third World Literature in the Era of Multinational Capitalism. Social Text. 15:65-88.
- Lee, Leo Ou-fan (1989): Literary Trends I: The Quest for Modernity, 1895-1927. In: John King Fairbank and Yi-tsi Mei Feuerwerker, eds. The Cambridge History of China. Vol. 12. Cambridge: Cambridge University Press, 452-504.
- Lovell, Julia (2006): The Politics of Cultural Capital: China’s Quest for a Nobel Prize in Literature. Honolulu: University of Hawaii Press.
- Marin-Lacarta, Maialen (2012): A Brief History of Translations of Modern and Contemporary Chinese Literature in Spain (1949-2009). 1611 A Journal of Translation History. 6. Consulted on 24 January 2017, http://www.traduccionliteraria.org/1611/art/marin2.htm.
- Marin-Lacarta, Maialen (2014): Reclamos reiterativos en las traducciones de literatura china moderna y contemporánea en España. In: Gabriel García-Noblejas Sánchez-Cendal ed. Estudios de traducción e interpretación chino-español. Granada: Editorial Universidad de Granada, 57-101.
- Marin-Lacarta, Maialen (2017): Indirectness in Translation: Methodological Possibilities. In: Alexandra Assis Rosa, Hanna Pięta and Rita Bueno Maia, eds. Indirect Translation: Theoretical, Methodological and Terminological Issues. Translation Studies. 10(2).
- Miyoshi, Masao and Harootunian, Harry D. (2002): The ‘Afterlife’ of Area Studies. In: Masao Miyoshi and Harry D. Harootunian, eds. Learning Places: The Afterlives of Area Studies. Durham: Duke University Press, 1-18.
- Ollé, Manel (2007): Àsia Oriental en les lletres catalanes del segle XX: versions, ficcions i afeccions. In: Josep Maria Delgado, Jordi Ibáñez, Josep Pich Mitjana, et al., eds. Antoni Saumell i Soler. Miscel∙lània in memoriam. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 617-640.
- Pellat, Valerie, ed. (2013): Text, Extratext, Metatext and Paratext in Translation. Cambridge: Cambridge Scholars.
- Pięta, Hanna (2016): On translation between (semi-)peripheral languages: an overview of the external history of Polish literature translated into European Portuguese. The Translator. 22(3):354-377.
- Prado-Fonts, Carles (2001): Del xinès al català, traduccions per generació espontània. Quaderns. Revista de traducció. 6:107-117.
- Prado-Fonts, Carles (2008): Contra la literatura assetjada: ficcions, obsessions i globalitzacions de la literatura xinesa. Digithum. 10. Consulted on 24 January 2017, http://www.uoc.edu/digithum/10/dt/cat/prado.pdf.
- Said, Edward (1978): Orientalism. New York: Viking.
- Shih, Shu-mei (2004): Global Literature and the Technologies of Recognition. PMLA. 119(1):16-30.
- Toury, Gideon (1995): Descriptive Translation Studies and Beyond. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
- Wang, David Der-wei (1997): Fin-de-siècle splendor: repressed modernities of late Qing fiction, 1849-1911. Stanford: Stanford University Press.
- Xu, Jianzhong (2003): Retranslation: Necessary or Unnecessary. Babel. 49(3):193-202.